Es fa fosc, els
carrers callen i l’habitació s’omple d’olor de nit. Suau llum taronja entra per
la finestra. Surt la lluna i puja la marea... el mar ens ve a buscar. Sento les
onades que s’acosten, lentes, fredes... a llepar-me els peus. Porta’m ben
lluny, on tot flota. El mar ve i se’ns emporta, cada nit, cada nit... a les
profunditats de la ment i la matèria... enfonsats en oceans inexplicables. I
ens retorna cada dia, cada dia, quan baixa la marea, a la terra. Aquí tan lluny
t’espero.
